Les víctimes comenten:
Juanito i Ela, morts al correbars
Com a bons germans havíem estat preparant els nostres assassinats conjuntament. Tot estava preparat. Ela aniria al correbars en busca de la seva víctima després de setmanes intentant esbrinar el seu parador. Juanito es quedava mirant el Barça fins que Ela el truqué per avisar-lo de que havia vist a la seva víctima, també molt ben amagada durant aquests dies. Però tan pla i tanta estratègia per res.
Juanito va ser el primer en morir. El pobre anava preparat amb el verí perquè, tant que li havia costat trobar a la seva víctima, al menys que la mort fos espectacular, però el seu assassí va ser més ràpid. Va intentar córrer però la multitud, sense saber-ho, li va barra el pas donant lloc a la seva mort, entre birres i batucada.
Ela va tenir una mica més de sort perquè, tot i ser assassinada, va tenir l’alegria d’aconseguir el seu objectiu, després de tantes investigacions per conèixer a la víctima, després de tant esforç, al menys va tenir la il·lusió durant mitja hora de que havia aconseguit el seu objectiu. Però tant il·lusió i tanta festa li van fer baixar la guàrdia. La seva assassina la tenia ben localitzada, va esperar a que fossin les 21:00 i va procedir amb l’assassinat amb una pastanagada a l’esquena. Ela no es va adonar del que estava passant fins que aquell assassí li va dir: Ets la Ela, oi? Noooooooooooooooo, per què??? La il·lusió va desaparèixer igual que havia arribat, de cop. Al menys li quedaven les birres i els sons dels tambors, la nit era llarga i ja no hauria de patir mai més, ja podia deixar de mirar per totes les cantonades i gaudir de la festa!
L’any que bé estarem més preparats!
