T’atreveixes a jugar a un joc on la teva vida està en perill per culpa d’una pastanaga?

Correràs, t’amagaràs, lluitaràs per sobreviure… Aconseguiràs ser l’últim supervivent? O seràs capaç d’eliminar el màxim nombre de jugadors/es?

Benvingudes i benvinguts a la segona edició del Joc de l’assassí de Cerdanyola de les FMA. Si teniu ganes de conèixer de què va aquest joc popular tan misteriós i engrescador, consulteu les bases  (mireu la columneta de la dreta!).

Les inscripcions ja estan obertes  a La Clau i el Casal de Joves (a les bases del joc hi trobareu els horaris i ambdues adreces). Per inscriure-us, haureu de:

- Omplir la fitxa d’inscripció

- Dur una fotografia de carnet actual

- Fer un pagament de 2 €

Comenceu a pensar el sobrenom per al joc i dues pistes sobre vosaltres.

L’últim dia d’inscripcions és el dissabte 22 de gener.

Au, vinga, animeu-vos-hi!

Per a més informació: jocassassifma@gmail.com

Enhorabona!!

Aviat ens posarem en contacte amb totes les participants per comunicar-vos quan es farà l’entrega de premis.

Gràcies a tothom per haver-hi participat!

Victimes meves, assassí, aquesta crònica és per vosaltres:

Em vaig enstrenar en l’art de l’assassinat pastanaguil un divendres llunyà pel vespre, al Casal de Joves. Uns instants abans de matar la meva victima vaig dubtar: era tan jove i tenia una vida per devant, li brillava l’esperança als ulls… però ja era massa tard. D’aquella mort m’enduc el so del punk i les cerveses barates i el dolç sentiment de la primera vegada que algú tasta la sang.

La meva segona victima morí al Buda, rodejat de familia i amics. D’aquella nit recordo com vaig contarctar a un sicari perquè em dugues en moto fins l’emplaçament de la meva victima: ell era el xòfer de la mort, jo amagava una pastanaga a la màniga. D’aquella nit m’enduc el vent pujada a la moto i el sentiment de plaer que provoca assassinar sense pietat, encara que t’estigui veient tota la seva familia.

La meva tercera víctima era certament difícil. Tot es complicà i, assetjada com em sentia pel final de la partida, vaig començar a idear plans per conèixer-la i engatussar-la. Vaig rastrejar-la per internet i descobrí moltes coses, però mai sigueren suficients. Ell era més ràpid i més espavilat, però jo sentia una gran exitació per superar aquest nou repte i matar sense compassió.

Quina va ser la meva sorpresa quan vaig saber que erem tots dos a la final. Allò s’havia convertit en un duel a mort i només guanyaria aquell qui fos més ingenios. Ell per la seva banda i jo per la meva vam començar a traçar un cercle de mort, vem fer plans, vem fer pactes amb tercers per trobar-nos, vem planejar la nostra mort amb tot detall.

Jo el volia matar fent-lo conèixer a una amiga meva. Teniem la nostra primera cita el mateix dissabte abans d’acabar el joc, però cap dels dos es presentà. Jo pretenia enganyar-lo i portar a més còmplices per retenir-lo, ell planejava el mateix, però cap dels dos ho aconseguí.

Ara ve el moment de la meva desgràcia: com que després de tant de temps cercant-lo ara la meva victima m’era molt propera i, desgraciadament, com el meu sentit de l’honor marca el meu camí, decidí trucar-lo per avisar-lo de que no aniria a la nostra cita. El meu error fou trucar-lo des del meu fixe. Acte seguit ell, que no perdia el temps, buscà a les pàgines blanques la direcció del telèfon que l’havia trucat i trobà la meva direcció. Feu una segona trucada al meu fixe per saber si jo encara era a casa i, posat que era així, vení de pressa amb els seus sicaris a esperar-me al portal.

Jo, tota confiada, vaig passar part de la tarda tencada a casa, tocant la guitarra alegrement. en un determinat moment vaig adonar-me que m’havia deixat el tabac a casa d’una amiga que viu al costat meu i, desprecupadament, vaig dirigir-me cap allà. Mentres baixava anava escrivint un missatge a la meva victima, també el meu assassí, per emplaçarlo a un duel nocturn que decidís els nostres destins. quina va ser la meva sorpresa quan, buscant cobertura, vaig sentir una pastanaga clavada al meu estòmac.

Aquesta és la crònica de la mort de l’última supervivent al joc de la pastanaga. Visctimes meves, no ploreu, no us sentiu decepcionades pel meu final: va ser un final èpic, digne de ser escrit als millors llibres d’història, digne de ser cantat pels trobadors i pels joglars.

Ara descanso en pau, rodejada de glòria.

“Pregaria pel Bati,
un gran jugador
un gran lluitador,
amen bati

El primer mort
no es troba enlloc
i a la parada del bus es troba
ai pobre!

El segon al casal
una mort a un lloc com cal,
qui no s’ho esperava
en mort ajudava

El tercer al correbars
enre birres i ballarucars,
el matava com qui no volia
i encara no s’ho explica

I la quarta la millor
una mort que Déu n’hi dó,
joc net joc brut
tant l’hi fot turut palmut

Pregaria pel Bati,
un gran jugador
un gran lluitador,
amen bati”

L’enterrament serà a les Festes alternatives de Cerdanyola al camp de futbol del Montflorit a les 6 del matí de dissabte, es convoca a un enterrament multitudinari i/o col·lectiu.

“Bati sempre quedaràs en els nostres records”

Estoy muerta, estoy muerta, tsss!……….
Más tarde o más temprano iba a ocurrir. Sabía perfectamente quien era mi asesino y ya había sobrevivido milagrosamente a varios intentos frustrados de acabar con mi vida, algunos más a traición que otros. Pero en un momento de debilidad bajé la guardia, no me puse la barretina a tiempo y mi perseverante asesino me atacó por la espalda. He muerto casi en mi casa, en el Bhuda, entre las risas de mis amigos. El consuelo que me queda es no tener que asarme más la cabeza con la barretina de las narices y poder disfrutar de las fiestas en paz. 

- barretina i faixa

- ulleres de sol

- sabatilles setbetes (sense mitges ni mitjons)

Juanito i Ela, morts al correbars

Com a bons germans havíem estat preparant els nostres assassinats conjuntament. Tot estava preparat. Ela aniria al correbars en busca de la seva víctima després de setmanes intentant esbrinar el seu parador. Juanito es quedava mirant el Barça fins que Ela el truqué per avisar-lo de que havia vist a la seva víctima, també molt ben amagada durant aquests dies. Però tan pla i tanta estratègia per res.

Juanito va ser el primer en morir. El pobre anava preparat amb el verí perquè, tant que li havia costat trobar a la seva víctima, al menys que la mort fos espectacular, però el seu assassí va ser més ràpid. Va intentar córrer però la multitud, sense saber-ho, li va barra el pas donant lloc a la seva mort, entre birres i batucada.

Ela va tenir una mica més de sort perquè, tot i ser assassinada, va tenir l’alegria d’aconseguir el seu objectiu, després de tantes investigacions per conèixer a la víctima, després de tant esforç, al menys va tenir la il·lusió durant mitja hora de que havia aconseguit el seu objectiu. Però tant il·lusió i tanta festa li van fer baixar la guàrdia. La seva assassina la tenia ben localitzada, va esperar a que fossin les 21:00 i va procedir amb l’assassinat amb una pastanagada a l’esquena. Ela no es va adonar del que estava passant fins que aquell assassí li va dir: Ets la Ela, oi? Noooooooooooooooo, per què??? La il·lusió va desaparèixer igual que havia arribat, de cop. Al menys li quedaven les birres i els sons dels tambors, la nit era llarga i ja no hauria de patir mai més, ja podia deixar de mirar per totes les cantonades i gaudir de la festa!

L’any que bé estarem més preparats!

Any 2010 DC – California del Vallès

18 hores Report Rutinari: Després del pertinent estudi de conducta i dinàmica de grups he aconseguit infiltrar-me entre ells. Ara mateix vaig camí d’un dels punts de trobada de la resistència, conten amb mi per a la organització d’un concert per la seva causa. Els anteriors objectius han estat eliminats amb èxit. Continuo amb les identificacions.

19 hores Report Rutinari: Ningú sospita. He preparat l’equip de so per al concert. Tot va sobre rodes.

20 hores Report Rutinari: Hi ha un marrec que es fa dir John Connor i no para d’empaitar-me dient tonteries com “tranqui colega” i “no problemo”. M’estic plantejant d’eliminar-lo quan ningú em vegi.

20:30 Warning! Amenaça present. Segons l’informe relacional de probabilitats acabo de veure la persona que intenta neutralitzar-me. No porto la protecció especial a sobre però no serà necessaria; el meu assassí no podrà clavar-me la pastanaga abans que jo li trenqui.

20:45 Fatal Error!! Kernel Panic!!! Informe de danys: Subestimada la covardia del meu assassí. Agressió localitzada a l’esquena. No si ja li vaig dir jo al androide que em va programar que per molt Service Pack i Panda Antivirus que portés no em semblava bona idea instal·lar aquell sistema Windows NT ronyós….

Pastanator ha mort però humans…. mai no podreu aturar el vostre destí. Ja només em queda dir:

Sayonara Baby